Emboligol

Le blog bilingue Français/Occitan de Thierry Offre

01.02.08

Ritme

D'entre leis ivernants, d'unei an pas encara trobat son ritme, malaisada aquela questa qu'es puslèu dau dedins, cadun es mai o mens en cerca d'aquesta sansonha d'antica bonomia qu'a coma un gost de sant-sòm, coma aqueu de l'anar-venir d'un breçar, lo ritme...O bessai lo bassacar de la mar. Lo finimond pòu èstre, bota, es pas totjorn l'endrech ideau dau nirvanà. Aqui, Mid-Winter còpa en dos lo temps de l'ivernatge mai es egau, lo ritme a de bòn d'aquest espaci-temps es balhat per lo bestiari e se ne'n fau endrudir : promier, lei paradas novialas d'aubatròs en Febrier, l'espelida de seis aucelons a Vulcan en Mai, en Otòbre, lei gòrfols que van crebar l'uòu devers la Catedrala puèi Novembre e lei masclàs otarias dau pitre clar que s'entòrnan a la Cala e leu, la naissença de sei pichòts que lei farà venir un pauc marrits...La mau-parada es de s'ennegar dins lei fonsors de l'enòdi en ignorant aquest relòtge de la fauna insularia, en escotant ren que lei sirenas dau refectòri e l'apèu dau trabalh ...

Es l'auba d'un dimenche, un jorn coma leis autrei que lo cicle aici es setmanier en ren per Guilhem. Lo revelh, lo faguèt tressautar tre que dindèt : l'ora de se levar, d'anar relucar lo ciele. Son ritme eissit d'aquest obratge tant modeste que ciclic, regardar un ciele totjorn tapat de sa pelissa de garri, un ciele que te lo fau chifrar maugrat la nuèch negra. Chifrar a l'auba es coma pescar sota la luna se ditz en silenci de clòsca. Estranh prètzfachier, es l'agachaire dau ciele, aqui emai d'aquò, li demandan pas manco d'endevinhar lo temps. Es desliure d'aquò. Aquest ritme, lo fa susar qu'es dormilhos, non aver poscut dòrmir son sadol. Dins gaire, rescòntra Arnaud que fa lo morre, qu'a pas ben dòrmit nimai, se conei, es tot desvariat un còp de mai, es enviscat dins sa bolhaca de tristum, lo cafè a la man. Amb sa solesa que lo rende aigre. Guilhem lo convida au jardin, binar lo plantum, perqué pas...Mai eu s'enfugis au fons dau refectòri e li vira l'esquina. La maganha. Au jardin, l'a ara un vedeu, un vedeu au mitan dei fraguiers de netejar, un qu'es pas vertadierament desmamat, orfanèu que sa maire, l'an secada a la caça. Guilhem li ditz en assaiant de metre un pauc de rire dins la vòtz, un rire retengut :

-E lo vedeu, vòs pas venir m'ajudar a lo noirir.

Arnaud l'escota pas. Guilhem, s'amorça son rire e sarra lei dents, a d'uèlhs de sepia, s'avisa que se ne'n cargarà solet d'aquest vedelon, li donarà de lach cada jorn e per çò faire, li enfonsarà d'un gèste suau lo det gròs entre babinas. Florejarà sa lenga, pas tant rasposa qu'aquela dau gat que lo veniá lecar a l'ostau e lo vedeu tetarà a son ritme .Prepausarà tanben au metge una balada.

-S' anaviam nos encafornar au trefons dei baumas, la Rajada Heurtin.

Maire australa, Maire eterna. Arnaud es lunh. Ges de respònsa.

-Se fasiam un pam de nas ais amiras dau temps.

Lo temps, lo ritme : una annada d'ivernatge que ne'n mesuraràs l'òsca levat tu, Arnaud que beleu saràs fòrabandit. Pagela d'una annada ennivolida que s'escapa, que t'escapa e que ne'n prenes tot en plenei bregas. 

Posté par emboligol à 13:00 - 5. Hiverner / Ivernar - Commentaires [0] - Rétroliens [0] - Permalien [#]

02.02.08

Tròç de -La suplica- de Svetlana Alexievitch

-Lo printemps es arribat : s'aussissiá cridar leis aucas feras. Es lo temps de semenar. E siam aqui, dins nòstreis ostaus vuetges...Pasmens per astre, lei teulissas an pas bolegat.

-Lei milicians udolavan. Son arribats amb de veituras e avèm fugit dins la forèst, coma d'alemands. Un còp, son venguts nos vèire amb lo procuror que nos amenaçava segon l'article 10.

Lisez en entier ce collectage de témoignages, mémoire de Tchernobyl -la supplication-.  Comme disait F Mistral, "lo diable pòrta pèira", depuis cette catastrophe est née en France l'association CRIIRAD http://www.criirad.org/, un des rares laboratoires scientifiques de France indépendant qui s'intéresse aux mesures de radioactivité.

Posté par emboligol à 17:06 - 1. Monde / Mond - Commentaires [0] - Rétroliens [0] - Permalien [#]

03.02.08

Chronique de la mort annoncée de la pub à la tv publique

La droite par la bouche de son sauveur nous a annoncé qu'il n'y aura bientôt plus de pub sur les chaines de télévision du service public. Gloire à cette liberté reconquise ! Une nouvelle télévision délivrée des annonceurs s'annoncerait elle à l'horizon ? Zen. Un service public audiovisuel, peut-être une tv de proximité va soudain sortir du chapeau de notre grand magicien, je le sens ! L'ambition sera au rdv avec à la clef, des docus humanistes, une information indépendante et donc nous proposant des regards croisés, contradictoires, des émissions pédagogiques sur la nature, les civilisations, les langues, la science...Oui, mille fois oui...Seul petit problème, la perspective d'une suppression de la pub sur les chaines publiques, si elle peut affranchir le reporter du joug de l'audimat et lui permettre de l'audace, de l'innovation, toutefois, elle a eu pour effet immédiat de suspendre les travaux en cours visant à  redéfinir les rapports producteurs-diffuseurs, car degun connait les nouveaux modes de financement de l'audiovisuel public. Ce que l'on voit depuis quelques années, c'est que la création audiovisuelle en région est menacée. Si l'émission occitane Vaqui par exemple existe toujours, soulignons qu'elle a été reléguée dans un créneau horaire très mauvais, le dimanche à 10h30, depuis septembre 2007 avec néanmoins des moyens assez confortables. Résultat : baisse du taux de pénétration mais hausse de la part de marché ....lol. Même si depuis une dizaine d'années, de nombreux films documentaires, de films d'animation ou de fiction  sont nés hors de Paris, la nouvelle politique régionale de France 3 de ces dernières années remet sérieusement en question cette dynamique.

Alors, si la droite voulait en fait flinguer définitivement le service public audiovisuel, le sécher côté thunes, comme le pense l'ASCAM dont je suis membre par ailleurs. Et oui, j'étais un de Vaqui. Où en est aujourd'hui, par exemple, le documentaire animalier français ? En voie de disparition comme les baleines. Je pense que la suppression de la pub à la tv publique n'est qu'un nouveau foutage de gueule de la part du chanoine avec écran de fumée démago pour compléter le tableau !

Posté par emboligol à 08:10 - 4. Zen - Commentaires [0] - Rétroliens [0] - Permalien [#]

08.02.08

Bordilhas

Un ceu gris ocean e de garrolhas que s'acaban. Pedrò vòu mai menar -La Sciència- a sautar la cleda : -Anam emporcassar l'ocean, vòs venir...Aprendràs un pauc la vida...- li ditz crudelament, d'un biais acarnassit. Li respònd d'un lòng agach clafit de vergonha...A beus uèlhs vesènts, d'uèlhs glaucs, -La Sciència-, l'autre còp, aviá tengut paraula e faguèt chic son etica. S'es fach peçugat ai casiers...Pecaire, se tirassava la remòrca tota clafida de pudentor de l'autra man de l'iscla, una remòrca que menava d'un gèst suau tirant vers la poncha Bénédicte, ablasigat dins son trefons. Ara, a ges d'enveja de li tornar. Pedrò senhorejava a son costat amb son rire de chin, d'un con de chin que l'aviá agantat au galet, tot content qu'aguèsse cridar seba : s'era fach prometre lo Pedrò que l'ajudèsse a n'aquò, adurre lei bordilhas a la mar, lo còp de se rapedaçar elei dos. S'eran garrolhats un pauc dur dos jorns abans, mai que mai quand Fil l'i meteguèt son grum de sau per completar lo tablèu en quilant coma un dessenat...S'esbramassava dins la cosina, era son biais, un tau biais que -La Sciència- fuguèt enfonsat maugrat seis explicas, son compòst ajudat dei vermes, maugrat sei lòngs agachs silencios. L'afaire s'empurèt un brave moment que -La Sciència- a un interèst sincère per aquò.

-Barjaca  que barjacaràs, metràs beleu un jorn lei mans dins lo pati...Sòrtes un pauc de tei fornèus e de tei pinhatas per nos donar la man.- li respondèt Pedrò que s'enverinèt, li fasent comprendre qu'era tant fisable qu'un cerca-poaire. Un rire qu'escalustrèt -La Sciència-.

-Coma que vague, es una vergonha de tot garçar a l'aiga ansin, una vergonha per lo biòtope desgalhat fin qu'ai fonsors. Un non respiech de la vida e dau mitan naturau... Perque pas tot triar, reciclar emai prendre un bot de terra, faire un beu compòst, pron d'aver un pauc de vòlha per organizar aquò...

E l'autre que li manda : - Sas ben qu'es pas previst ansin, tu...emai de que fas ? Nos laissas nos despatolhar nosautrei solets, fem coma s'es totjorn fach. Aqueu qu'es pas d'acòrdi, que fague. Aici, no fau tot gerar d'espernautrei e avem pas que lo mestier, fau s'encargar de l'entreten dei membres, ajudar a l'estigansar dau manjar, congrear d'energia emai l'a de bordilhas...Es un tot, es ansin.-l'aleiçonèt lo magasinier.

Coma s'encanhèt a de bòn fin finala, se diguèt puèi que faliá faire guilhèume, s'entre-ajudar e Pedrò non li faire rebuta ? A la pòrta dei pets, l'i a ni clau, ni ferrolh, tota aquesta organizacion es sota l'autoritat administrativa, es ela que caga ai braias, dau tractament dei bordilhas, n'an pas d'idèa. De cans sagnats, elei, se diguèt. Vòlon pas faire e laissan pas faire...

Adès, -La Sciència- acolhonit amb aqueleis bordilhas, la fernison li ponhe l'avelana...bota quand la castanha a tubat, fa mestier de s'abaucar d'un biais o d'un autre. S'era tant engavachat qu'aviá d'er dau mascle de la Cala quand s'abrivèt per cargar de son er marrit... L'autre aviá fach l'empura-gaveus e puèi, s'es avisat que levat lo Fil, degun de la mission e subretot pas l'aranha desarticulada lo sostenguèt, eran pusleu moquets la màger part deis autrei, alòrs, ren far ?

Quand toqueran lo ròdol (per elei dins sa consciéncia lo trauc dau cuòu de l'illa) se soveniá qu'aviá quilhat la bena, versat lo merdier e fagèt coma una gròssa mosca que s'ennega dins una bòla, flòu, un vertolhon crassos que s'avaliguèt dins leis aigas. Cabuçèt, empassat dins l'indian..Se mandèt tot a la mar, tot valent a dire d'embaissas de totei menas, d'òsses de vaca que pudisson, de boitas de conserva tota enviscadas de sauçum, de sacs de plastic, toei lei ravans de la creacion que meme se l'art dau bidolhar es ben viu aqui, lei bordilhas fan pas fauta. Lo bidolhar, es promier lo fustier qu'aquò li agrada, lo pèis de la recup tremudada, Dàvid...Pedrò era content de son còp de pè de l'ase, se sentissiá vincèire, -La Sciència-aflaquit...Meme se leis ivernant, elei s'imaginan que son venguts colègas aquelei dos, quand fau figurar, figuram, -La Sciència- es tot plen d'amarum quand Pedrò tòrna a la carga....Pas question de recomençar !

Pedrò li apond : -es lunh de tot aici e siam gaire espes a rapòrt de l'ocean, ges de crenta, fau pas s'enfectar...

-La Sciència- se contenta de l'agachar moligàs d'un er de dos ers. Soris Pedrò a son morbin. -D'una illa quasi vierge, quand de temps nos faudrà esperar que s'aplantessiam un jorn d'emporcassar l'ocean e sei fonsors pròche ? Que meme una comunautat, tant pichòta siegue, congrea son merdier.- se pensa a la chut-chut...

Posté par emboligol à 19:07 - 5. Hiverner / Ivernar - Commentaires [0] - Rétroliens [0] - Permalien [#]

09.02.08

Le palmier des Cinq Avenues

palmier1Le syndrome du palmier vient de frapper aux Cinq Avenues comme une promesse d'exotisme bourgeois au coeur du carrefour. Il parait qu'il aurait un rôle d'attrape-touristes. "Un palmier, c'est un touriste de plus ! ". Cet arbre introduit en Europe en 1831 est depuis un moment abondamment utilisé en milieu urbain et Marseille semblerait déchoir si elle n'en plantait pas à son tour un peu partout. C'est comme un marqueur du sud de luxe, du sud cliché car il semblerait que pins ou micocouliers ne soient pas à la hauteur, pas vécus comme des preuves du sud suffisantes. Un sud, petite Californie rêvée autant par ceux qui viennent du nord que par les indigènes qui vont au delà du fantasme en en plantant à leur tour...Au 19-ème, ces végétaux étranges et étrangers étaient en général  réunis dans des serres de collection à l'abri du regard commun et des intempéries. Ils sont désormais à la mode.

Posté par emboligol à 17:20 - 3. Marseille / Marselha - Commentaires [0] - Rétroliens [0] - Permalien [#]

11.02.08

Morre de justicia, adièu prud'òmes de Crau

Lo Consèu dei Prud'òmes de Selon es a mand de plegar valènt a dire que la justicia salariala se farà desenant a n'un ritme de cacalausas dins lo relarg : te faudrà anar a s'Ais per crosar lo ferre de còntra ton patron se siás de Selon. Son donc leis emplegats d'aquelei dos bacins d'emplegs que ne'n patiràn...Inutile de préciser que celà se fait dans le cadre de la réforme de la carte judiciaire qui supprime aussi de nombreux tribunaux en France et donc en pays d'oc...

Posté par emboligol à 20:33 - 3. Marseille / Marselha - Commentaires [0] - Rétroliens [0] - Permalien [#]

12.02.08

Carpe

carpe1JPGDans vos viviers, dans vos étangs,
Carpes, que vous vivez longtemps !
Est-ce que la mort vous oublie,
Poissons de la mélancolie.

G. Appolinaire

Posté par emboligol à 11:51 - 1. Monde / Mond - Commentaires [0] - Rétroliens [0] - Permalien [#]

13.02.08

Les ethnies du nord-Laos

riz1Une photo prise à Luang-Prabang dans la rue, ces rues où se préparent toutes sortes de plats, où se vendent une multitude de tissus, de foulards et d'étoles... Voilà une méthode ancienne des kha-mous pour le riz à la vapeur. On utilise une sorte de panier tressé, une marmite végétale qui a l'air de bien marcher. Les kha-mous ou khmus sont une des 68 ethnies que compte le Laos, un des peuples du nord-Laos d'origine proto-malaise. 68 ethnies répertoriées pour seulement 5,6 millions d'habitants, es una escomessa per lo Laòs.

Posté par emboligol à 13:22 - 1. Monde / Mond - Commentaires [0] - Rétroliens [0] - Permalien [#]

16.02.08

Lei cadenas de Zampano

Anuèch, sarà cine-club : on the road amb Fellini per -La strada-, una dei rarei bobinas de la cinematèca qu'a pas tròp patit. Es Rogièr que l'a destoscada amb tot plen d'autrei dins un tirador d'avaus d'un armari, -La strada-... E li trobèt la lutz dins l'armari. Ansin, se pensèt que deviá estigansat la vesprada e l'a fach a la lesta. Es content qu'aquò ague recampat lo mond, leis ivernants li son toei o quasi meme Arnaud es vengut, fa lo morre mai es ben aqui. -L'aranha desarticulada-, lo cap eu a fach rebuta coma de costuma en se trufant d'aquesta chausida de has been,  -C'est bien vieillot ! - diguèt, JR nimai l'i es pas. Mai es pas ben possible l'unanimitat, jamai. Pedrò que conei pas Fellini eu per conejar a la començança a sortit de glacets e s'es mes a faire d'estampeu a s'esbramassant. Una pèu de rire. L'escran, l'an desrolat leu-leu, an instalat la tecnica, levat dau mitan lei taulas dau refectòri, alinhat lei cadieras. Ara, vira vira la pellicula. Lo dialòg dau film capita pas totjorn d'amagar lo murmur dau vièlh pròjo tant coma es ablasigat mai non fa d'empachas per lo mond de resquilhar plan planet dins l'univers fellinian, Arnaud es pipat coma un enfant, se vei e aquò rend leis autrei mai qu'uros. E sus l'escran, aquela de Gelsomina chabida per sa maire, la paurilha...Emai la veire ansin tant pivelada per aqueu mostre de masclàs de Zampano ? Leis ivernants, es un bofe de tendrum que leis embarca maugrat lo brutalitge dau mascalzone caraca qu'es una caricatura a de bòn...L'a coma un encantament, se vei dins seis agachs e meme per aquelei que regardan mai -La strada-. Rogièr es content qu'a rescassat son escomessa amb l'ajuda d'aquesta pichòta de la cara tant ninòia de frema enfant, cargada de tant d'innocencia e en rebat, en còntra ponch, Anthony Quinn qu'es de lònga de l'esquichar, de la bassacar, marrit qu'es pas de dire e quand eu alias Zampano deslieure farà petar lei cadenas d'acier qu'estacan son pitre, que gaug la cara de luna, tota palla, tota estabosida de Giuleta davant l'estampilha, lo calibre d'un tipe ansin...

Posté par emboligol à 05:36 - 5. Hiverner / Ivernar - Commentaires [0] - Rétroliens [0] - Permalien [#]

22.02.08

Colar betum

Dins lo membre comun, n'i a un que s'esbramassa en mandant un fion a la cantonada, facile de saber cu es, Fil de segur qu'a mai picat fòrt, e per dire lo verai, a sei rasons. Es coma se quauqu'un li veniá fretar la codena amb d'orsins.

-Help, i need somebody, help meeeee...- S'es botat a cantar, trufarèu qu'es pas de dire, en relucant dau caire lei colaires de betum, que vagan pescar de lingostas a la Cala puèi apond :

-Du béton : laisse béton, va !

Aièr de vèspre, a la chut-chut, una man ninòia, desgordida coma un pareu de barjas, aquela dau cap dei Trabalhs Publics, escriguèt sus lo tableu negre de la chaminèia :

-Demain, on cherche des volontaires BETON-. Una annoncia.

E Fil subran, lest coma un petachin cosseguit per un brau, aviá escafat la debuta de la frasa, aquò leu fach quand passèt au refectòri. S'entornava d'una vesprada de ganarra qu'avián ben arrosat lo cocordier a l'Otaria-Club a tres o quatre e li prenguèt l'enveja d'una novela charpinhada, faire un pauc l'escuà amb aquelei que bailejan. S'eran regalats aquelei botèus pelos dins la cafaròta amainajada pasmens, après quauquei cervesas leu engolidas, aquest arquin aviá pus l'èime a la diplomacia...Es que l'aviá agut un jorn ? Gaire de segur e l'arcòl empurava aqueu que voliá faire un trauc a la nuèch... Ansin, una estomagada de mai per lo sire dau tenament l'endeman quand legiguèt un gròs -Laisse béton- sus lo tableu. Bota, lunh de cridar seba, lo Fil,  ara, se fa coneisser e lo diable li peta :

-Montar de calaberts de betum, colar de pistas en betum, rosegar lo cratèri Dumàs per colar betum... N'a ras dei uèlhs d'aquelei tòcas que desgalhan la biò-esfera e te manjan totjorn un tenament de mai. N'a son pron d'aquesta organizacion que te manda lei bordilhas en mar e que de l'eoliana que faudriá montar, quilhar, se ne'n chautan completament. 

Es escalustrat qu'escalustrat e aquest còp, farà pas lo gat banhat qu'es jamai estat son biais. Brama son malan e lo capo de district es nèc davans aquesta tempèsta emai quand s'avisa que commença bessai d'èstre escotat aqueu branda-biaça, beu promier per lei meteòs, l'òrnito e lei dos geò-fisicians que semblan a fièu drech amb eu. Pasmens, cadun conei la mau-parada de faire de clans qu'aquò es jamai tarrible per l'ennanar d'una mission, n'an consciencia. Se la màger part deis ivernants encapan sa desmarcha, pasmens, quand son agach s'enverina au Fil, que ven carricatura d'un lordàs, mèfi lo bedelet, la cara de Caramentrant, un Caramentrant nas de pinochol que te regarda de biscanti quora te parla, d'unei s'avisan que de còp, deven amistos coma un panicau...

Es lo cap dei Trabalhs Publics que se reganha coma un diable, quasi a plorinejar aquest galhard quand vei que tot s'en va en bolh de favas per lei colaires de betum. La fauta a n'aquest arlèri que tanca un brave pati...

-Degun d'entre vautrei nos vendrà ajudar se compreni ben... mai cu siatz ? D'ecòlos arcòlos, pichòts captaus que son a nos mespresar, nosautrei qu'obram de nòstrei mans.-

L'a un gost de fiertat obriera que rada e fa venir de rires encò d'aquelei que son considerats coma de camina ponchut. Repren e plaideja per una mission ont leis ivernants s'entrajudan. Es a se plorar a de bòn, plora e desplora que degun li vougue donar la man, que li ague ges de solidaritat...

Es ennegat, enviscat de colera : -Mon programa es cargat e siáu en retard, me fan mestier d'ajudas, era previst coma aquò, deman faudrà s'estropar lei braç toeis ensems per faire colar betum-.

-Laisse béton-,  t'ajudarem lo jorn que faràs quauqua ren d'interessant sus l'iscla- semblan li dire de mai en mai d'uèlhs reguergues...Es pesug e pas ganhat per lo betum !

Posté par emboligol à 11:20 - 5. Hiverner / Ivernar - Commentaires [0] - Rétroliens [0] - Permalien [#]
« Accueil  1