Canalblog
Editer l'article Suivre ce blog Administration + Créer mon blog
Publicité
Emboligol
Emboligol
Publicité
Emboligol
Archives
10 janvier 2008

Lo morre de justicia

Fin d'ivern austrau, una mar d'esposcs que s'encanha sota lo ciele ennivolit. Una bolhaca amara, un trantalh de finimond per l'Arnaud. Degun a jamai pogut sacher quand s'estavaniguèt, cu va podiá n'aguer vent d'aquesta nuech sorna sensa ges d'estèlas, sensa ges de luna ? Jonh que lampava (a pres aquesta abituda cada jorn desempuèi mai d'una mesada, lo footing en gosta solet) lo trobèt au pichòt matin. Era agromelit sota la crotz que regarda la mar. L'entreveguèt qu'era encara enneblat, tot trempe. Un cadabre trempe d'esposcs e de blins, pecaire. Belèu de lagremas...Li corrèt leu après. Per un còp que correr podiá servar en quauqua ren, li fretèt amb lo trelhis sa codena de peu de galina. Fretava coma un caluc a flor de peu. Freta e fas lusir ! Lo porta a sa chambra, lo porta a la cabra morta, lo metge. Tant leu, un metge de l'arquipèu pròche que leis ivernants an poscut jonher lei conselha. Ansin, capitan de lo raviscolar pauc a chac pauc. An rescaçat l'escomessa. Ara, commençan de tremolar, bolega un pauc lei bregas, Arnaud endolentit...Pasmens es gaire galhardet e d'unei flipan de se saber ara sensa metge. Après sa mieja de penequet, lo cap de district lo ven visitar, una pichòta visita amistadosa... pas vertadierament. Juega son ròtle de baile, ditz que tornarà au sieu de vespre, lo vendrà querre qu'an de parlar toei dos. E quand pica a sa pòrta, Arnaud es totjorn fatigat mai saup ben qu'es lo picar de la dalha. S'es quilhat, s'es raviscolat, s'es dochat emai viestit per lo recebre meme que se tirassa encara coma un vielh. L'aranha desarticulada coma ditz Gracchus abans de venir s'es empassat una gròssa vertebra, s'es morfiat coma un salòp. Aqueu pebron, lo gras li envisquèt fin qu'au menton, s'es eissuch lo morre subran. S'es un pauc ennervassat que lo tap de son tube de dentifriça a resquilhat dins lo trauc dau lavabò que l'a totjorn pas agantat, man de pati qu'es. A begut un oisqui per anar a n'aquesta batalha. Arnaud quand piquèt a la pòrta espinchava tristament lei capochinas enfloridas dau defòra, espinchava de la fenèstra. Son rotge vermilhon, una color un pauc passida quand lo soleu fai fauta. E l'autre s'alestis que deu faire lo requisitòri sensa compassion. Arnaud comprendrà leu leu que lo paratge entre elei dos a fach son temps qu'es dejà ben ablasigat desempuèi un moment de tot biais.

-Anam pas demorar dins aquesta chambra, vieu que pòs venir dins mon bureu.

Calhats sota la peu, lei muscles de son front tiravan sus seis sorcieus en formant de regas tant dolorosas  que lo cap ne'n aguer un giscle de tristum amusat. Sensa lo regardar, la tèsta sota, Arnaud lo vai seguir fin qu'a son apartament.

Aqui dedins, que pudentor qu'es pas possible ! Una gròssa mosca vanega dins lo salon, d'aquelei que li dien merdassieras, d'un beu verd que tant podriá lusir li ague un ralh de lutz...D'aquela sentida, Arnaud es a mand de racar e pasmens meme se la garganta e lei narras li patisson, capita de se tenir, quand fau figurar, figuram...Tot es ben aliscat dins aquest merdier levat dins un recanton dau salon que se li rebala sus la taula un puzzle entraucat. Vaqui son passa temps au cap... De tròç de puzzle escampilhats fin qu'au sòu, vaqui l'obratge. Arnaud es convidat secament de passar dins lo bureu. Solenne sarà l' escambi meme s'es a mand de petar un ceucle, l'aranha destimborlada, se deu pas coneisser...A de demorar marciau, son prètzfach aqui es de tenir l'empenta. S'es ben calat lo cuòu dins lo fautuèlh, au fons dau grand fautuelh de cuer ben asatat a la foncion de baile.

-Pòu pus anar ansin e pòdi pus tapar aquest afaire- li ditz en lo fusilhant sensa pietat de seis uelhs de fuec, passa au vovejar.

- Ai escrich aier a l'autoritat sobeirana, ai tot contat que siáu escandalizat de vòstre comportament. Au Ministeri, es montat au ministre se meme qu'es estat espavantat. Voliau pas escondre l'afaire meme s'a la començança s'eriam ben endevenguts, desempuèi quauquei mesadas, vòstre ennanar nos fai vergonha...Podem toei comprendre encò de cu que siegue que venga la depression, aquò es la fatalitat de la malautiá mai vòstre malaise es pieger...

Li planta mai seis uelhs au beu mitan de sei vistons. Contunha :

- Quora òm a idèa d'ivernar, lo test psi, drech anar, deuria permetre de destriar lo mond Aqui a fach chic de segur que vòstrei tests sus la penicha avián ren revelat o alòrs, avètz trichat. Aqueleis espròvas un còp capitadas e subretot per lo metge, avètz lo dever de demorar digne meme dins la brefoniá de l'eime...

Aussa la vòtz : -Una vergonha per un oficier !

Arnaud baissa la cabeça e bretoneja ensucat de tristum emai de psicò-tròpes qu'es : -Non, non... l'aguèssi sachut, ne'n voliáu pas de tot aquò, d'aquest ivernatge, ne'n voliáu ren... mai es ansin, la vidassa. Ren mai qu' una maganha, destin desvariat, la vidassa... Puèi sei mòts sòrton pas manco, a pus d'alenada. Que dire mai ? Que tot li virèt l'esquina. Estransinat qu'es...

-Aviatz la mission especiala de nos assegurar lo seguir de santat emai d'equilibri psicologic... L'aleiçona en se trufant coma s'era un mainat agantat a faire un blat de luna. Son rire puei s'amorca, seis uelhs venon coma d'uelhs de sepia. Sarra lei dents e duerb lei labras  per apondre pus severament : -avetz gastat vostre sens de l'onor...

Li respònd ren qu'un murmure de plors, un giscle de lamentacions davant l'umiliacion A pas la fòrça de demandar que que siegue pas meme un perdon, es testa clina de contunh Se ditz au dedins : -Siáu degun, siáu tombat dins la leca, la leca de l'ivernatge.

E l'autre que contunha de l'enfonsar, de l'umiliar, manda una carga de mai.

-Ièu cresi que vòstre naufratge es pas solament depressiu, avètz tot abandonat, per dire lo verai, avètz tot quitat, pus ges de voler, de coratge, de dignitat. L'onor vos fa fauta e venètz de passar l'òsca en vos ponhant coma avetz fach, un aflaquiment de toxicomana...- apond en guinhant dau det d'un er terrible sa macadura de l'abans-bras, sa nhòca a flor de peu. Ieu m'an dejà encargat de missions pus dificilas en Africa, ai desmesclat d'afaires tilhos, ai pas crenta mai la diplomacia entre n'autrei dos a fa chic, vau seguir la prepausicion de l'autoritat sobeirana, ai d'òrdres ara, anam afretar un bateu a bel espressi per vos rapatriar dins gaire, es ce que voliáu vos significar. Ai d'òrdres, se devem de demorar umans pasmens ai apelat un bastiment de la marina nacionala a bel esprèssi e dins gaire vos farem nòstrei adiu-siatz...

Arnaud es nec, a pas d'autrei lengas qu'aquela dau silenci ara que lo freg lo ganha. Pòu pas manco plorar que lo sorgent dei lagremas s'es aturat Son pegin s'es dessecat. Es vengut una preda, la preda sacrificada, l'òme tombat, d'agenolhons davant lo cap de mission, espaurugat davans la treva de la comunautat tota. A cabuçat e tròba ren de paraulable, ren de dire mai per se faire perdonar d'aquesta decisa. A lo maucòr, aqueu que li donèt l'enveja de tot quitar. Se pensa coma se plora. Dins gaire se ditz adièu la mission...Dins mai d'una mesada, leis laissarà toei, sarà pus qu'un marrit sovenir per elei. Lo medecin qu'a falhit. Es ce que treva dins la clòsca dau paure Arnaud que sarà benlèu faidit.

Publicité
Publicité
Commentaires
Publicité